Un passeig, com cada tarda

Asseguts aquí, a la plaça,
ens acompanya
un colom, un pardal
i les fulles
que cauen d'un arbre.

Al jardí,
un roser de roses blanques
i el sol
que s'adorm,
damunt de les teulades.

El pas lent,
el bastó,
un somriure dolç
mirant-me a la cara.

Un petó petit,
un a cada galta.
Una mà que fa adéu,
i una porta que es tanca.

I un propòsit.
Tornaré!
I hi passejarem junts,
com demà, com ahir,
com cada tarda.

® Roser SEGURA. 2019.

La papallona blanca

Vaig sortir al portal, una mica trista. Em passa sempre que el vaig a veure. Ell és tan lluny que, sols de pensar-hi, em costa caminar. Em costa pensar. Em costa respirar. Se'm fa estrany el camí. Se'm fa desconegut de tant passar-hi.

Repenjada al portal, aquella tarda, mirant sense mirar el carrer i les cases, vaig descobrir prop meu una papallona blanca.

Va volar al meu entorn, una vegada i una altra i va seguir volant molt lleugera damunt meu. Com si em volgués consolar.

Tot d'una es va amagar al balcó d'aquella casa... Un balcó guarnit de flors, de lliris i roses blanques.

Jo, un xic més resignada, vaig començar el meu camí. Aquell camí que em duu a la casa. A la casa on viu ell amb aquell mal estrany que l'atrapa, que no el deixa ser ell mateix, que no coneix ni els de casa. Que cada dia és més lluny d'ell i que el separa de tots nosaltres.

M'agradaria volar, com la papallona blanca... 

Volaria a prop seu cada dia, una vegada i una altra.

® Roser SEGURA. 2019.

A l'Àngel Rojas

Estimat amic.
He vingut a dir-te adéu i tu no m'has esperat.
El viatge va ser complicat, la ciutat es va convertir en un camí sense fi, de carrers desconeguts, acompanyada de gent estranya. La soledat i la tristesa no em deixaven pensar amb claredat adequada. Perquè continuar aquell camí si ja sabia que el final ja no et trobaria?

Aquell camí estrany em va acompanyar de molts records. De la vegada que vaig conèixer aquella colla de nois, de la que tu hi participaves. Em va sobtar l'educació i l'amabilitat que demostràveu.

De l'alegria sana que teníeu, traient-li punta a tot, amb molta elegància. De la vostra joventut envejable... Els records se succeïen d'un a un i, cada un, més entranyable. Trobades, sopars, excursions, tota classe de festes, de casaments, de batejos, d'aniversaris... Tot! Tot m'acompanyava en aquell camí, que, tal com em marcava el meu rellotge, ja feia estona que donava per perduda l'ocasió de veure't i demanar-te... Vés... el que s'acostuma a demanar als que de debò marxen.

Àngel, jo poquetes coses et demanaré. La primera que pensis amb la teva fiola. La segona que ajudis, si pot ser des de dalt, aquesta pobra i estimada Pàtria.

I l'última, Àngel, l'última, és que tu, tu que ets un àngel i tots els àngels teniu al cel un lloc reservat, et demano que no ens deixis de la mà. Ni a la família ni als amics, tampoc als coneguts, i perquè no als clients... Per tots aquells que t'han estimat, tu ja ho saps, et demano que els guardis un lloc, ni que sigui un raconet petit. Les ànimes no ocupen gaire lloc i, a més a més, diuen que el cel és prou gran.

Bon amic, el teu record durarà sempre.

No et vaig poder dir adéu, a prop teu. Però, el meu viatge va ser únicament per a tu. I no me'n penedeixo gens.
T'has guanyat la pau de Cel. Que Déu et beneeixi.
Diré a tothom que al cel hi ha un altre àngel.

® Roser SEGURA. 2019.