Ens van dir que era blanc,
que era valent,
que sabia volar
i que duia la pau.
Ara té por,
té por de volar,
té por de portar al bec
aquell ram d’olivera.
Ja no vola,
passeja pels carrers,
per les places, pels camps,
entremig dels que fugen,
dels que ploren,
dels que passen fred... molt fred.
I gana... molta gana...
I sobretot por... molta por...
Ell també té por
i s’amaga entre les branques
de l’arbre de la pau.
Si tot un món sencer
no pot aturar
una sola persona,
aquella que és feliç
fent una guerra,
matant gent i
destruint ciutats...
Ell, el colom blanc,
el preciós colom de la pau
plora contemplant el cel
esperant que siguin els àngels
els que aturin l’horror
de la guerra...
Perquè ells també volen la pau.
Que Déu els ajudi.
® Roser Segura i Riera | març 2022
Els angelets de la Madonna Sixtina, de Rafael
