...aquell colom...

Ens van dir que era blanc,

que era valent,

que sabia volar

i que duia la pau.

Ara té por,

té por de volar,

té por de portar al bec

aquell ram d’olivera.

Ja no vola,

passeja pels carrers,

per les places, pels camps,

entremig dels que fugen,

dels que ploren,

dels que passen fred... molt fred.

I gana... molta gana...

I sobretot por... molta por...

Ell també té por

i s’amaga entre les branques

de l’arbre de la pau.

Si tot un món sencer

no pot aturar

una sola persona,

aquella que és feliç

fent una guerra,

matant gent i

destruint ciutats...

Ell, el colom blanc,

el preciós colom de la pau

plora contemplant el cel

esperant que siguin els àngels

els que aturin l’horror

de la guerra...

Perquè ells també volen la pau.

Que Déu els ajudi.

® Roser Segura i Riera | març 2022

Els angelets de la Madonna Sixtina, de Rafael