Són de ceràmica,
de fang, de foc
i d'esmalt.
Són els cors fugint
i recolzant-se damunt
el negre,
el color dels colors.
Fugint per estimar,
per consolar,
per acompanyar.
Són els cors dels amics,
dels companys.
Són els cors dels fills,
dels nets, dels germans.
Cors de color de cel
i de vesprada.
Aquí hi falta un cor vermell.
Hi falta una pinzellada.
Ara sí, Oriol, bon amic...
Ara, sí. Gràcies a tu
la ceràmica dels cors
s'ha transformat en poesia,
amb aquesta pinzellada.
® Roser Segura i Riera | Febrer 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada