Ja fa un any que vas marxar.
Em vas dir adeu amb la mirada,
la teva ànima va marxar lleugera,
com un vol d'ocells de matinada.
Més, no pas gaire lluny,
perquè sé que ets aquí,
una i una altra vegada.
Ets al meu costat.
Sé que el teu somriure,
i la teva imatge estimada
no em deixaran mai.
Gràcies, Joan,
perquè la teva pau
sempre m'acompanya.
® Roser Segura i Riera | Febrer 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada