- Bon dia!
- Molt bon dia!
- Vol seure aquí?
Aquella senyora, tan amable, em va convidar a seure al seu costat. Jo, a aquella dona, no la coneixia de res, però quan un entra a un autobús, és com si tots els que hi són, siguin coneguts de sempre.
Vaig mirar la gent del meu voltant i vaig tenir la sensació que estava a dins d'un llibre, on cada persona és un capítol, una història i cada història és completament diferent. Pot ser alegre, divertida, trista... que sé jo!, però, sí que sé que l'autobús és un llibre gran ple d'històries, que roda pels carrers.
En un dels bancs, contemplo una dona acompanyada d'un nen. Sembla que té molt interès en convènce'l d'alguna cosa, tanmateix l'infant protesta molt. Qui sap si, mentre duri el trajecte, arribaran a posar-se d'acord.
Més enllà, un noi que no deixa de mirar el seu mòbil, no para de riure.La cosa, evidentment, deu ser molt divertida. Potser també ho és la seva vida, si més no, això sembla.
En un altre seient, una parella sembla que estiguin en un altre món, es miren i es fan petons. Quina enveja... Aquesta és, sens dubte, una història romàntica.
Al seient de davant de tot, una iaia, diu adeu per la finestra, somrient, a una noia, que du un nen petit a coll i que li contesta, des del carrer, movent alegrement la mà. Quan un adeu s'acompanya amb un somriure, no pot ser mai trist, però si els ulls ploren... aquest pot ser un adeu per sempre. En aquest capítol, la història de l'àvia deu ser, evidentment, molt llarg i segurament amb molts adeus a la seva vida.
El meu llibre té molts capítols. Quan la vida és molt llarga, els llibres tenen moltes pàgines i moltes històries lligades, sempre a la meva, és clar.
Asseguda, contemplant tota aquella gent que m'acompanya en el meu viatge, em venen a la memòria les vegades que aquest autobús, em conduïa a la residència on m'esperava aquella persona, tan estimada, amb qui hi vaig viure els millors anys de la meva vida.
He arribat a la meva parada i, en baixar, el llibre amb rodes, tanca les tapes. Camino a poc a poc. El meu autobús, el 62, marxa carrer enllà.
No sé quantes vegades entraré dins del llibre amb rodes. Però si sé que, al seu interior, sempre hi haurà històries de tota mena i que el llibre no deixarà mai de córrer pels carrers, acollint capítols, obrint i tancant les seves tapes i guardant tots aquests secrets escrits dins del pensament.
No dubteu mai, la vostra història quedarà guardada per sempre dins d'aquest llibre gran que, sense parar, rodarà pels carrers de la nostra vida.
He arribat a la meva parada i, en baixar, el llibre amb rodes, tanca les tapes. Camino a poc a poc. El meu autobús, el 62, marxa carrer enllà.
No sé quantes vegades entraré dins del llibre amb rodes. Però si sé que, al seu interior, sempre hi haurà històries de tota mena i que el llibre no deixarà mai de córrer pels carrers, acollint capítols, obrint i tancant les seves tapes i guardant tots aquests secrets escrits dins del pensament.
No dubteu mai, la vostra història quedarà guardada per sempre dins d'aquest llibre gran que, sense parar, rodarà pels carrers de la nostra vida.
® Roser Segura i Riera | maig 2022
