La finestra del Cel

En aquell poble, la Lluna es passejava acompanyada dels estels, contemplant les cases i els camps i envoltada de núvols.

Els nens d'aquell poble sortien a jugar, saltant i rient, però no tenien cap joguina que els agradés.

Ells imaginaven que el millor de tot seria córrer pels camins, empaitant estels, acompanyats de la Lluna. Això era complicat. Més, no per tothom. 

Una nena, des de la finestra de casa seva, després de rumiar-ho molt, va trobar una solució.

Una nit que els estels estaven despistats i la Lluna badava, va agafar uns cordills molt llargs i, a poc a poc, sense fer soroll, va anar lligant, un a un, els estels per la punteta i la Lluna també, ja que aquella nit es passejava de perfil.

Un cop tots els estels i la Lluna van quedar lligats, els nens van pujar al cel i, agafats de les mans, van fer una rotllana al voltant de la Lluna.

D'aquesta manera van tenir un joc nou... però... la veritat és que... no va ser així, doncs va ser un somni de la nena de la finestra.

A ella li hauria agradat molt fer realitat aquell joc, però... no va poder ser. Només era un somni.

© Roser Segura i Riera | novembre 2023

D'on som?

Ningú pot triar on néixer. No ho va poder fer ningú de la família, ni els amics, ni els companys... El nostre país és allà on vàrem veure la llum per primera vegada.

Sí, aquest és el nostre país.

Potser el nostre, no és tan bonic com un altre, potser no és tan gran, ni tan formós, ni tan ric, però... és allà on hem nascut. No vàrem poder triar la meva vida, la teva i la dels altres. Començar allà.

Com pot ser que algú vulgui que siguem d'un altre país?

Tu pots marxar de viatge per estudiar, per curiositat, per conèixer la seva història. Pots anar a un lloc i l'endemà a un altre. El món és molt diferent i molt interessant. Tant els països com la gent que hi viu, però no seran mai el teu país.

Per tant, podem anar a viure a un altre lloc una temporada o per sempre, però això no vol dir que deixem de ser del lloc on vàrem néixer, encara que no sigui el millor del món.

Jo crec que no és cap pecat, que tothom pugui dir, de veritat, del país que sigui, i no fa mal a ningú que ho diguem amb veu alta, i potser, fins i tot cantant, d'on som.

Per això nosaltres, els que vàrem néixer a Catalunya, no podem deixar de dir:

Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol...!

® Roser Segura i Riera | novembre 2023