La finestra del Cel

En aquell poble, la Lluna es passejava acompanyada dels estels, contemplant les cases i els camps i envoltada de núvols.

Els nens d'aquell poble sortien a jugar, saltant i rient, però no tenien cap joguina que els agradés.

Ells imaginaven que el millor de tot seria córrer pels camins, empaitant estels, acompanyats de la Lluna. Això era complicat. Més, no per tothom. 

Una nena, des de la finestra de casa seva, després de rumiar-ho molt, va trobar una solució.

Una nit que els estels estaven despistats i la Lluna badava, va agafar uns cordills molt llargs i, a poc a poc, sense fer soroll, va anar lligant, un a un, els estels per la punteta i la Lluna també, ja que aquella nit es passejava de perfil.

Un cop tots els estels i la Lluna van quedar lligats, els nens van pujar al cel i, agafats de les mans, van fer una rotllana al voltant de la Lluna.

D'aquesta manera van tenir un joc nou... però... la veritat és que... no va ser així, doncs va ser un somni de la nena de la finestra.

A ella li hauria agradat molt fer realitat aquell joc, però... no va poder ser. Només era un somni.

© Roser Segura i Riera | novembre 2023