Quin pes tenen la veritat i la mentida?

Si, per curiositat, se'ns acut comparar el pes de la veritat amb la mentida, hem d'imaginar-nos, o comparar-los, amb coses factibles, com fruits, flors o fum.

Jo posaria a la balança de la veritat, rams de flors molt perfumades, fruites de colors alegres i d'un gust molt dolç. Hi posaria estels i núvols de colors i plomes d'àngels.

A la balança de la mentida hi posaria fum, fum molt espès, fum fosc, una gran fumera, visible des de molt lluny, irrespirable i tant espès que fes difícil de mirar res a través. Que amagués qualsevol imatge. Un fum que fes por i fes retrocedir al més valent, un fum per atemorir.

Les mentides són això, fum. Un cop s'esvaeix, no queda res, ni tan sols pesa.

No ens hem de creure cap mentida, per grans i perilloses que semblin, no hem de permetre que ens guanyin omplint-nos el pensament de por, fent-nos veure coses que no són, encara que la mentida la pintin de colors bonics. Jo us dic que és fum, que no té cap valor.

Estem en uns moments molt delicats, el món ens demana la nostra opinió. Encara que sigui, una humil opinió, té un pes molt important.

Per tant, pel país i per la nostra consciència, hem de saber distingir, les flors i el fum. La veritat i l'enganyosa mentida. Hem de pensar amb el cap i amb el cor.

Un consell. Que mai us hàgiu de penedir del vostre dubte. Tenim temps per pensar-hi, fem-ho bé. Després de tot, el que farem, ho fem per nosaltres.

® Roser SEGURA. 2019.

El xiprer

Et gronxes
bressol gegant,

abraçant el cel,

aquesta vesprada.

Els ocells cantant,

ajudats pel vent,

entren d'un a un

dins del teu brancatge.

I canten cançons,

i expliquen corrandes,

dins del teu bressol,

xiprer de la plaça.

I quan marxa el Sol,

i el vent es calma,

s'adormen quiets

fins a la matinada.

® Roser SEGURA. 2019.

Els catalans tenen ulls?

Tenen ulls els catalans? Això em comentava un bon amic, i jo continuo. Tenen orelles? Tenen cor?

Em deia, ell: —Amb tot el que està passant... Estan cecs? Estan sords?, Què és el que passa?

El nostre és un poble de pau, no és un poble violent, la gent d'aquest poble té molta paciència, encara que hi ha molts que incitin a la violència per poder aprofitar-se del cansament i miren d'abusar de la seva paciència. Però nosaltres sabem que, si ens donem per vençuts, que si responem com fan ells, que si ens revelem i ens posem a la seva alçada, perdrem la dignitat i tot el perquè hem estat lluitant durant tants i tants anys.

El nostre silenci, ben segur, que els hi fa més mal que si de cop ens reveléssim, que demostréssim la ràbia i l'odi que tot aquest procés, vergonyós, ens provoca.

El dia de trencar-lo, no és gaire lluny. Com més el facin durar, més rancor acumularem tots plegats a dins del cor, aquell dia demostrarem que tenim ulls, que tenim orelles, i... cor.

Aquell dia... Serà el Gran Dia, serà el nostre dia i mai ningú ens el podrà prendre.

® Roser SEGURA. 2019.

© Ermengol