Em deia, ell: —Amb tot el que està passant... Estan cecs? Estan sords?, Què és el que passa?
El nostre és un poble de pau, no és un poble violent, la gent d'aquest poble té molta paciència, encara que hi ha molts que incitin a la violència per poder aprofitar-se del cansament i miren d'abusar de la seva paciència. Però nosaltres sabem que, si ens donem per vençuts, que si responem com fan ells, que si ens revelem i ens posem a la seva alçada, perdrem la dignitat i tot el perquè hem estat lluitant durant tants i tants anys.
El nostre silenci, ben segur, que els hi fa més mal que si de cop ens reveléssim, que demostréssim la ràbia i l'odi que tot aquest procés, vergonyós, ens provoca.
El dia de trencar-lo, no és gaire lluny. Com més el facin durar, més rancor acumularem tots plegats a dins del cor, aquell dia demostrarem que tenim ulls, que tenim orelles, i... cor.
Aquell dia... Serà el Gran Dia, serà el nostre dia i mai ningú ens el podrà prendre.
® Roser SEGURA. 2019.
© Ermengol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada