Jo posaria a la balança de la veritat, rams de flors molt perfumades, fruites de colors alegres i d'un gust molt dolç. Hi posaria estels i núvols de colors i plomes d'àngels.
A la balança de la mentida hi posaria fum, fum molt espès, fum fosc, una gran fumera, visible des de molt lluny, irrespirable i tant espès que fes difícil de mirar res a través. Que amagués qualsevol imatge. Un fum que fes por i fes retrocedir al més valent, un fum per atemorir.
Les mentides són això, fum. Un cop s'esvaeix, no queda res, ni tan sols pesa.
No ens hem de creure cap mentida, per grans i perilloses que semblin, no hem de permetre que ens guanyin omplint-nos el pensament de por, fent-nos veure coses que no són, encara que la mentida la pintin de colors bonics. Jo us dic que és fum, que no té cap valor.
Estem en uns moments molt delicats, el món ens demana la nostra opinió. Encara que sigui, una humil opinió, té un pes molt important.
Per tant, pel país i per la nostra consciència, hem de saber distingir, les flors i el fum. La veritat i l'enganyosa mentida. Hem de pensar amb el cap i amb el cor.
Un consell. Que mai us hàgiu de penedir del vostre dubte. Tenim temps per pensar-hi, fem-ho bé. Després de tot, el que farem, ho fem per nosaltres.
® Roser SEGURA. 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada