Asseguts aquí, a la plaça,
ens acompanya
un colom, un pardal
i les fulles
que cauen d'un arbre.
Al jardí,
un roser de roses blanques
i el sol
que s'adorm,
damunt de les teulades.
El pas lent,
el bastó,
un somriure dolç
mirant-me a la cara.
Un petó petit,
un a cada galta.
Una mà que fa adéu,
i una porta que es tanca.
I un propòsit.
Tornaré!
I hi passejarem junts,
com demà, com ahir,
com cada tarda.
ens acompanya
un colom, un pardal
i les fulles
que cauen d'un arbre.
Al jardí,
un roser de roses blanques
i el sol
que s'adorm,
damunt de les teulades.
El pas lent,
el bastó,
un somriure dolç
mirant-me a la cara.
Un petó petit,
un a cada galta.
Una mà que fa adéu,
i una porta que es tanca.
I un propòsit.
Tornaré!
I hi passejarem junts,
com demà, com ahir,
com cada tarda.
® Roser SEGURA. 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada