Final a Sant Julià de Cerdanyola
El viatge és curt,
el temps s'acaba,
un cop s'arriba
d'enllà no es passa.
El viatge és curt,
el temps s'acaba,
un cop s'arriba
d'enllà no es passa.
Tot al meu entorn
desapareix i s'amaga.
Les flors, els rius
i les muntanyes blanques.
Sola estic altre cop,
res m'acompanya.
La claror del Sol
és molt llunyana.
Però el meu cor està content
els ulls són plens de records.
L'ànima en calma,
la flor del passeig
en mon cor grana.
© Roser Segura
Molt maco, un bon final per un viatge literariament magnífic. La foto estupenda, molts records m'han portat a mi també d'aquells bons estius amb els altres gamarussos. M'encanta.
ResponEliminaDaniel.
Gràcies maco,( això de maco es de veritat)
ResponElimina