Una mà que fa adéu,
una mirada que s'allarga a l'infinit.
Una mà que fa adéu
uns ulls que no miren de tan humits.
Una mà que fa adéu
un sanglot amagat a dins del pit.
La teva mirada,
els teus ulls,
la teva mà,
diuen adéu sense mirar.
Diuen adéu sense plorar.
Diuen adéu sense saber
que viuràs en una altra casa
ahir, avui, demà...
Que no viuràs a la casa,
on tant ens vam estimar.
La teva mà quan diu adéu,
diu adéu sense mirar...
Diu adéu sense plorar.
una mirada que s'allarga a l'infinit.
Una mà que fa adéu
uns ulls que no miren de tan humits.
Una mà que fa adéu
un sanglot amagat a dins del pit.
La teva mirada,
els teus ulls,
la teva mà,
diuen adéu sense mirar.
Diuen adéu sense plorar.
Diuen adéu sense saber
que viuràs en una altra casa
ahir, avui, demà...
Que no viuràs a la casa,
on tant ens vam estimar.
La teva mà quan diu adéu,
diu adéu sense mirar...
Diu adéu sense plorar.
® Roser SEGURA. 2018.
ResponEliminaEs nota molt punyent aquest doloros crit que ha sorgit impetuós del fons del teu cor. És molt comprensible, pero pensa que Amor amb majuscula és aceptar les necessitats de l'altre i, arribat el moment, tu has sabut fer el millor. Un petó i una abraçada molt gran.