Jo sé que hi ha a dalt la serra
molt a prop d'on neix el riu,
un tresor, una gelera...?
Una cosa que no es diu.
Us ho diré a cau d'orella...
Una estrella hi té el seu niu.
Només ho sabem jo i ella
i el pi gran que l'aixopluga
i acaronant-la somriu.
Jo la veig pentinadeta,
cara alegre, argent viu.
Ella és ma dolça companya,
dorm de pressa,
sempre em diu.
Ficada al llit, ben tapada,
des de lluny em fa xiu-xiu.
Bona nit, dolça companya,
compte!, de no caure al riu.
® Roser SEGURA. 2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada