Serenor

He vist la mar,
des del mirador de la Mar Bella

i la gent que passejava,

a poc a poc, per la vorera,

trepitjant delicadament

les puntetes d'escuma blanca,

que arriben a la sorra,

sense cap pressa.

La gent, la mar i

l'escuma blanca,

m´han portat al cor,

la serenor que em feia falta.

I m'he perdut,

llargament,

per l’horitzó blau,

 allà on neixen les onades

i amb ulls clucs,

 m´he deixat endur

pel concert

de les gavines d’ales amples.