La meva senyera
espera al balcó,
aguanta les pluges,
el vent, la calor.
Un any i un altre,
aguanta ferma,
el Sol que li crema,
la pell i el color.
Ella és la consciència, és la il·lusió
de tants i tants homes,
de tants setembres a la foscor,
és un mirall de fermesa,
no es pot quedar en un racó.
Ben agafada a la barana
aguanta ferma sense por,
amb l'esperança que un dia,
no gaire lluny, de debò,
serà lliure altra vegada,
serà lliure, sí senyor.
espera al balcó,
aguanta les pluges,
el vent, la calor.
Un any i un altre,
aguanta ferma,
el Sol que li crema,
la pell i el color.
Ella és la consciència, és la il·lusió
de tants i tants homes,
de tants setembres a la foscor,
és un mirall de fermesa,
no es pot quedar en un racó.
Ben agafada a la barana
aguanta ferma sense por,
amb l'esperança que un dia,
no gaire lluny, de debò,
serà lliure altra vegada,
serà lliure, sí senyor.
® Roser SEGURA. 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada