Cançó de bressol

El vent cantava
cançons de bressol
i l'arbre gronxava
les seves flors
suaument d'una en una.

Després de les flors
gronxarà els fruits
que un cop madurats
marxaran d’ell
una nit de Lluna.

I sense cap fulla
seguirà gronxant
els records florits
i enyorant els fruits
a la branca nua.

I adormit de fred
esperarà el vent
i el seu cant suau
per gronxar altre cop
les flors d'una en una.