A poc a poc,
roda que roda,
sense camí,
sense destí,
sense cap ombra.
A cau d'orella
t'explicaré
a poc a poc,
tot el que passa,
tot el que es veu
i tu no captes.
A cau d'orella
tot passejant,
sense camí,
t'explicaré
tot el que passa.
Passa la roda
d'aquest destí
que, a poc a poc,
roda a l'ombra
d'aquest camí,
i tu no captes.
Roser, soc la Carme Felius. Per casualitat, acabo de descobrir el teu blog. Quina emoció! Ha estat com rebre una postal d'aquelles que ens enviaves per Nadal. Tens la mateixa llum infinita de sempre. Una abraçada immensa!
ResponEliminaLa sorpresa ha sigut meva, no saps l'alegria que m'has dat d'escriure, sobretot dient-me paraules tant maques,Encara vius al mateix lloc? si es així t'enviaré un llibre de poemes,precisament els poemes de Nadal, perqué et posis al corrent dels que et falten.Una abraçada molt forta, m'has fet molt feliç!
ResponEliminaRoser! Que bé que hagis vist el comentari! L'adreça sí que és la mateixa -la dels pares- i m'agradarà molt tenir els teus poemes. Així també els podré ensenyar als meus fills. Una abraçada i un petó ben fort!!
ResponEliminaDoncs si , t'enviaré el llibre. No saps l'alegria que ma fet trobar-te
ResponElimina, això de l'internet es com un miracle.
Adéu maca un petó també per tu.