L'he vist a terra,
entremig d'un fanal
i una grossa paperera.
Era just al matí,
segur que havia passat la nit allí
quiet i avergonyit,
plorant de pena.
plorant de pena.
Farcit encara de penjolls,
de llaços i serpentines.
Sentint encara el so de les cançons,
cançons i crits d'alegria.
I recordava,
allà quiet i arraconat,
aquells regals, caiguts del cel,
quant tothom dormia
No llenceu mai els records,
no els cremeu com palla fina,
que el nostre Nadal ha de ser
el company de cada dia.
® Roser SEGURA. 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada