Ella ens obre el camí,
tot anant a les palpentes.
Camina sense veure el Sol,
ni tan sols pot veure el terra,
ni les flors del meu jardí,
ni el seu altar petitó,
tot il·luminat d'espelmes.
Ella ens porta de la mà,
sense dubtar, ni mirar enrere.
Per camins i per dreceres,
seguirem el temps d'advent,
aquell que ens marca l'estrella.
No ens deixis, no, si us plau,
acompanya'ns al portal.
La teva mà sigui la llum,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada