Mal educats

Ho repetim mil vegades. Ho diem convençuts que tenim raó. Són uns maleducats, no tenen remei i cada vegada, va a més.

Abans només eren mal educats un tipus de gent. O bé molt, molt rica, que es podia permetre ser-ho, o bé, aquells que no tenien un entorn familiar que els permetés una educació de qualitat.

Tothom es queixa del mateix. De que no tenen respecte de res ni de ningú, del fet que no en farem res, que els hi hem domat massa facilitats, i també, que estan molt consentits i no seran res de bo quan siguin grans.

Les queixes vénen de tot arreu, de l'escola, dels veïns, dels amics, dels parents, dels avis, fins i tot dels mateixos pares.

Ningú no troba el remei. La cosa no té solució. Metges, psicòlegs, reunions d'educadors, res de res, la joventut, ja no fa cas de res ni de ningú. Són uns maleducats i prou.

Passa que costa molt poc donar-los-hi culpa, el que han deixat de fer els altres, doncs si analitzem bé la frase, MAL EDUCAT, veurem que ells, els que anomenem, maleducats, no s'han auto educat, no, el que passa és que no els han educat, o bé els han educat malament, més ben dit, els hem educat malament, o això diu la paraula.

És molt fàcil donar la culpa a algú, dels nostres errors, o dels maldestres que som, sense voler acceptar que en el tema educar som bastant inútils. Per tant, si tenim tanta joventut esgarriada, contestona, deixada i poc respectuosa, mirem bé qui té la culpa. Comencem a fer examen de consciència, que és bo de tant en tant, i potser trobarem la solució i deixarem de queixar-nos i de culpar a tort i a dret.

Per tant, quan diguem, MALEDUCATS!, seria bo que fóssim valents per acceptar la part de culpa que ens pertoca i mirar de corregir les falles. Seria bo que tots ho féssim.

La mateixa frase ho diu, mal educats, els hem educat malament, i això no té cap excusa.