Des de la finestra

Dalt de la muntanya,
ni una fulla es mou.
No es mou ni una branca,
ni una flor, ni un tronc.
I el vent, que calla,
passeja tot sol.

Ja ha arribat la pluja,
s'ha aturat el món.
Ni les flors es baden,
ha marxat el Sol.
El riu ja no canta
i res, res es mou.

Als camps i a la plana
hi calla tothom.
L'ocell, dalt de l'arbre,
el bell rossinyol.

La pluja esperada,
vestida de seda
i amb el cap ben alt,
ha arribat callada.

I, dins d'un núvol blau
va cobrint la gespa
al mig de la vall.

I, dissimulant...
m'ha vingut a veure.
I de fora estant,
ha mullat el vidre,
com un plor d'infant.

Des de la finestra,
el Sol va marxant,
i la Lluna s'alça,
alegre i brillant.

Les campanes sonen,
les hores se'n van.

Des de la finestra,
asseguda estant,
respiro el silenci,
d'aquest cel tan gran.

® Roser SEGURA. 2019.

Fotografia de na Núria Picornell