La lletra de la meva vida.

Se'n va anar, sí.

♪ Se'n va anar, va donar-me la mà... ♪
Les seves estimades mans, tan fredes, van agafar les meves, per última vegada. Moria, a poc a poc, l'amor de la meva vida... I just fa dos anys ja no podia parlar. No podia parlar i es moria.

Em parlaven els seus ulls:
♪ Jo no sé... quina cosa em diria...♪
El silenci és molt gran, és molt llarg, tot i ser silenciós, és massa fort, fa mal al cor.
Com es pot dir adeu, a aquell que no voldries que mai marxés?

♪ Que a un adeu no l'hi cap paraula ♪
Ara sí que em podries dir:
♪ Amor, si és ben cert, que més enllà... fa bon dia... ♪
Els dies llargs i tristos del teu llit, amor meu, s'han acabat per sempre. Ara, tu ens veuràs des del cel. Al cel sempre hi fa "Bon dia".
S'han acabat les penes, la tristesa, el dolor i l'agonia, ara tu ja saps...
♪ Que si un es perd, és que ha trobat l'alegria... ♪

Quan es van tancar els teus ulls, es va fer fosc a dins meu. Ja no et veuré arribar mai més. S'han acabat els teus dies i la teva presència, però, el teu mirar... ♪ Va quedar... per recordar... ♪

Perquè, ell, ♪ Va marxar cel enllà i mai més no tornarà ♪.

Aquesta serà, fins que la meva vida s'acabi, LA LLETRA DE LA MEVA VIDA.

® Roser Segura i Riera | 5 de febrer 2023