On viu el temps?

               El temps és un monstre
           que, a la nit, pren als homes,
           allò que els ha donat al matí.
           (Vladimir Skutina )

           No tenim mai temps de res, no tan sols els més pobres,
           els que no ho són, tampoc.

           Si un dia arribem d'hora i hem d'esperar, perdem el temps.
           I, si no tenim temps, arribem tard.
           Si no sabem on és i a on s'amaga,
           a quin lloc el podem trobar d'una vegada?

           Hi ha qui té temps per tot i no l'aprofita,
           i potser hi ha algú que sempre l'hi falta.
           Tant si ets gran com jove, a vegades, perds el temps.

           El temps és car, però no es compra, ni te'l regala ningú.
           És molt car i no té preu.

           Tots tenim el nostre. És únic. És diferent dels altres,
           però té el mateix nom, es diu Temps.

           N'hi ha molts i molt diferents.
           Temps de goig, de pena, de disbauxa, d'avorriment,
           de somni, de por, de valentia, d'amor, de companyia.

           Temps de por, d'il·lusió, temps perdut...
           Temps de néixer, de vida, de créixer, de viure i de patir.
           El temps de tota una vida i també el temps de morir.

           Cadascú té el seu temps. Qui me'n pot regalar una mica?

           Ara el meu s'està acabant... Es fa tard, ja tornaré un altre dia.
           Potser trobaré allà on viu. Aquell serà un gran dia!

            ® Roser Segura i Riera | setembre 2023