Per què em mires així
tan callada i quieta?
Per què et sorprèn tant
aquesta meva tristesa?
Asseguda aquesta nit
quan ningú m'hi pugui veure,
ploraré per no parlar
i tu em podràs comprendre.
Per què em mires des del cel
estimada lluna plena?
Ja saps que ell no és aquí,
no em miris amb tanta pena.
Emporta't amb el vent d'estiu,
en aquesta nit serena,
la pena del meu pobre cor,
estimada lluna plena.
® Roser Segura i Riera | març 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada