Aquesta rosa vermella
d'un racó del teu jardí,
s'ha llevat despentinada
i perfumada de rosada,
tota sola aquest matí.
El vent li eixuga les fulles
i el Sol li fa mil petons.
I ella perfuma l'aire
que s'escampa pels racons.
Petita rosa vermella,
qui sap on seràs demà...?
Potser a la mà d'una nena
o la d'un enamorat
o la del cavaller sant Jordi
un cop matat aquell drac.
Aquesta rosa vermella
i un llibre molt bonic,
porteu-li a l'estimada i,
amb un petó aquest matí...,
el dia de Sant Jordi,
el seu cor serà un jardí.
® Roser Segura i Riera | 23 abril 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada