Un pi pinyer,
el blat segat,
un riu a sota
i el camí, a prop,
va fent zig-zag.
El castell enlaire,
mai mira a baix.
Un pardal canta,
guaitant el cel.
El Sol s'amaga,
surt un estel.
El castell no mira,
ja és massa vell.
Una euga camina
molt a poc a poc,
mira enlaire,
i en beu un glop.
El castell no mira,
no mira i fa el sord.
Dues flors petites,
rient de colors,
s'amaguen ufanes,
sota un pàmpol gros.
El castell no mira,
ni flors ni colors.
® Roser Segura i Riera | 5 de febrer de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada