Les tenim a la finestra,
al bosc, a la falda, al camí,
al camí que ens acompanya
a viure, a tu i a mi.
Amic meu, això em recorda,
que, les que vas trepitjant,
són aquelles que t’estimen.
I mentre vas passejant,
et baixen del cel, amb silenci,
aquells teus records tan grans,
perquè a tu, elles t’estimen,
i no t’obliden mai.
® Roser Segura i Riera | 5 de novembre de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada