Des de dalt de la muntanya,
tu ens mires, cada dia i cada nit.
Ens mires,
mentre el Sol, rient, es lleva.
I quan la Lluna tanca els ulls.
O els estels, amb els núvols,
es passegen a la nit.
Estimada mare nostra,
tu ets la nostra Montserrat,
des de dalt de la muntanya,
Tu no ens deixes de mirar.
Ens ajudes a la feina,
ens protegeixes dels perills.
Verge santa, Moreneta,
nosaltres som els teus fills.
® Roser Segura i Riera | 30 d'abril de 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada