Has vist el Sol, majestuós
trepitjar la teva falda,
acaronar el teu rocam,
mentre que la nit s’avança
i va perdent, a poc a poc,
el cel blau que l’acompanya.
Amb el despuntar dels estels
mires com el Sol s’amaga
radiant i somrient,
darrere la teva muntanya.
I deixa pas a la Lluna,
que silenciosa i blanca,
camina, a poc a poc,
per damunt de les teulades
i acompanyada d’estels,
majestuosa avança.
® Roser Segura i Riera | 3 de juny de 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada