Ara és hora catalans

Asseguda vora el mar,

enmig de roses vermelles,

et pentina el vent d’abril

que fa olor de ginesteres.

Tu no tinguis por de res

que si el drac et volgués prendre,

serem tots al teu costat,

no tinguis por, pàtria meva.

Que de la muntanya al mar,

enlairant la nostre ensenya

des de dalt de Montserrat

i amb l’espasa de les lletres,

farem fora tots els dracs

que envolten aquesta terra.

Ningú entrarà al teu jardí,

no pateixis pàtria meva,

que nosaltres som aquí

protegint camps de roselles.

Catalunya, t’estimem

tu ets la nostre donzella,

i no deixarem, no,

que mai ningú et vulgui prendre..

I et defensarem de cor,

de tants dracs i tantes feres,

i serem valents per tu,

Catalunya, dolça terra.