dijous, 17 de setembre del 2015

Un matí d'estiu

Matí

El sol ha tret el cap per darrera la muntanya i silenciós es va passejant per damunt de les teulades i els carrers. Tot és net i calmat. Una remor d'esquelles, com un taló de fons, serveix de contrabaix a una orquestra d'ocells pidolaires. Els lladrucs d'un gos se senten de lluny, entre enfadat i mandrós.
Dels portals comencen a sortir els matiners, que van al camp o bé al molí a cercar el pa amb el cistell a la mà.
Asseguda al cap d'escala, entomo el sol que m'eixuga el cabell moll i despentinat, mentre contemplo les roses de l'entrada, que no s'adonen de res del que passa pel seu entorn, preocupades només de fer bonic al peu de l'escala.

Tarda

Damunt d'un cel blau, comencen a passejar uns núvols blancs i grans, que no arriben a tapar el sol d'estiu, aquest sol d'agost, brillant i generós. Aquesta tarda serena.
El campanar ens recorda, mandrós, que les hores passen, ni a poc a poc, ni de pressa.
De la clota, pugen els sons del grup juvenil, que s'entrena per la festa del poble que ja s'acosta, fent més soroll que música.
Jo espero que el sol faci el seu passeig pel cel, complint amb la visita rutinària fins el Pedra, palau encantat de la posta, per marxar al bosc a collir espígol i mores negres.

Nit

Ja es fa de nit, a poc a poc, i la lluna com si res treu el cap de darrera un núvol de color rosa, mig adormida i vergonyosa, esperant pacient que la fosca arribi i la desperti sense fresa.
Els estels, no s'han decidit encara a treure el cap. Els ratpenats volen baixet, amb els ulls clucs, sense topar mai al fil elèctric del mig del camí i procurant de no acostar-se massa al fanal encès de la cantonada.
La gent ja s'ha desat a casa per sopar o per fer petar la xerrada. Algú s'allunya carrer avall, decidit a fer un cafè o bé jugar una estona.
Comencen a sentir-se crits i rialles, d’aquells que a casa ho tenen tot dit i s'expliquen a crits amb els amics a la plaça.

Els estels han sortit quasi-bé tots alhora i la lluna, satisfeta, contempla el poble i el vigila com si fos un ramat que en tingues cura.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada