La cadira de rodes

Trencant el cel,
una palmera alta i prima,
silenciosa i prudent,
respectuosa i altiva,
contempla, l’anar i venir
callat de les cadires,
que passegen, sense sentit,
sota el sol brillant del migdia.

La seva ombra llarga i fina,

com caminet de joguina,

serveix d’aixopluc

als petits ocells assedegats,

que fugen espantats,

quan s’apropen les rodes

silencioses de les cadires,
que passegen la solitud,

dels malalts resignats,
sota el sol del migdia.