És tan bonic de mirar-la...
tant si és xica com si és gran,
nova o vella tant si val.
És un ull que mira enlaire,
és un far dalt del portal,
és un adéu i un reveure.
Aquesta finestra que em mira
no podré oblidar-la mai,
carregada de flors blanques.
Tant si és petita com gran,
la seva olor m'acompanya,
mentre marxo camí avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada