He vist en la mar
juganera i blava,
una ona que em somreia
i, divertida, s'amagava.
Xopa d'escuma i despentinada,
l'he vist treure el cap
una i una altra vegada,
per recular, tot seguit,
darrere una roca brava.
I a pesar del seu encant,
aquesta ona eixelebrada,
guarda molt endins del cor
una ànima enamorada.
Pensa sempre dia i nit,
en mig de les gotes blaves,
en una sirena rossa
que té la cua de plata.
I que quan s'amaga del Sol,
s'ajau plorant desolada
allunyant-se de la mar,
damunt l'arena daurada.
® Roser SEGURA. 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada