dimecres, 5 d’octubre del 2016

Companys de viatge

Érem allà, arrenglerats. L'un al costat de l'altre.

De totes les mides, grans, mitjanes, petites, molt petites... velles, molt velles.

Tots ells quiets, muts, tancats. Cada un, era, sens dubte, una novel·la, un drama, un conte, un poema o potser una cançó. Infranquejables, obedients, representant perfectament el seu paper.

I jo, com ells, quieta, muda, tancada. I, com ells, guardant a dins la meva història.

Tot plegat, era com una gran biblioteca, ben ordenada, on cada llibre estava al seu lloc.

Evidentment, només érem persones viatjant al mateix tren.

® Roser SEGURA. 2016.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada