La cosa comença a ser greu.
Em passo la vida corregint-ho tot, a tot i a tothom.
És com un vici. No hi puc fer res.
Corregeixo la gent que passa pel carrer, els que xerren a la tele, els de la ràdio, a la família, als amics, i... fins i tot, als meus pensaments... No sé com parar la cosa.
El mal és que, a mi, després de tot, quan escric alguna cosa amb molta cura, el profe sempre em troba alguna falta. No és que jo sigui un desastre, no. És que el profe és un savi de debò i no puc competir amb ell.
Quina ràbia!
No obstant és ell qui té la culpa de tot i he d'acceptar-ho. Quin remei...
® Roser SEGURA. 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada