La Boira

L'he vist baixar a poc a poc,
majestuosa i sublim,
abraçant tota la plana.
El seu blanc mantell immens,
devorava al seu pas
les crestes de les muntanyes.

Els núvols i la llum del Sol,
el bosc i les roques altes,
i també els camps de blat,
el riu i les floretes blaves.

S'acostava a poc a poc
a aquella ermita llunyana
i s'endinsava en els carrers,
repenjant-se a les teulades
d'aquest poble tan petit
d'aquí dalt de la muntanya.

Amb silenci i a poc a poc,
la boira d'aquest matí,
sense demanar permís,
s'ha menjat totes les cases.

® Roser SEGURA. 2017.