Et vull explicar una història
d'un caragolet petitó
que es passejava pel poble
sense gorra ni bastó.
La seva mare li deia:
Amaga't que et trepitjaran!,
però ell anava tan panxo,
xino-xano carrer avall
d'un caragolet petitó
que es passejava pel poble
sense gorra ni bastó.
La seva mare li deia:
Amaga't que et trepitjaran!,
però ell anava tan panxo,
xino-xano carrer avall
Pel camí es va trobar una mosca
i un cuc, blau cel, molt bufó
que s'explicaven històries
tots dos sols en un racó.
El caragol va atansar-se,
a poc a poc, al racó,
per escoltar la conversa
de la mosca i el cuc bufó.
i un cuc, blau cel, molt bufó
que s'explicaven històries
tots dos sols en un racó.
El caragol va atansar-se,
a poc a poc, al racó,
per escoltar la conversa
de la mosca i el cuc bufó.
I parlaven d'una nena,
petita com una flor,
maca com una princesa
que Itziar es diu de nom.
Que viu en una casa
d'aquell poble petitó,
amagat entre muntanyes
i sempre fa olor de flors.
petita com una flor,
maca com una princesa
que Itziar es diu de nom.
Que viu en una casa
d'aquell poble petitó,
amagat entre muntanyes
i sempre fa olor de flors.
Una nena que va a escola,
i que té dos gats i un gos,
i que menja moltes sopes
i els peixos de dos en dos.
El caragolet en tornar a casa,
ho explicava a tothom:
que en aquell poble hi havia
la nena més maca del món.
i que té dos gats i un gos,
i que menja moltes sopes
i els peixos de dos en dos.
El caragolet en tornar a casa,
ho explicava a tothom:
que en aquell poble hi havia
la nena més maca del món.
Per a la Itziar, de la seva àvia Roser.
© Roser Segura i Riera
© Roser Segura i Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada