dissabte, 1 de juliol del 2017

Adéu a l’hivern


És com una obligació, hem de marxar.

Ens diem adéu l'un a l'altre i, en conseqüència, diem aquella frase tan gastada, aquella pregunta que ens col·loca al costat dels que ja tenen pensada la resposta.

–I tu on vas?

Hem de marxar. Hem de dir adéu a la rutina. Quedar-se és molt trist. Ni que sigui per uns quants dies, hem de fugir i així complir amb el que diran i amb la nostra consciència humana i ciutadana.

Hem de dir adéu a l'hivern, a la feina, als veïns, al barri, al carrer, a tot. El cas és marxar, encara que no sigui gaire lluny, però marxar al cap i a la fi.

És necessari trobar el mar, el sol, els camps, les muntanyes, els arbres i l'aire pur.

Hem de deixar que el nostre cor pensi. 

Hem d'alliberar l'esperit, netejar el pensament i descansar l'anima, perquè quan s'acabi el temps de lleure, poder-nos enfrontar amb valentia, a l'obligació, a l'avorriment a la feina...

Per tant, ara és l'hora de dir adéu. No ens hi pensem més. Aquí no hi fem cap falta, després de tot no ens hi trobarà a faltar ningú, hem de ser decidits. 


Marxem!

® Roser SEGURA. 2017.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada