El gat que tenia por dels ratolins (1a. part)

Una vegada, un gat, o més ben dit, una gata, es passejava molt contenta pel seu jardí. Un jardí molt gran, ple de plantes de tota mena, on es podia amagar sempre que volia.

Això ho feia moltes vegades perquè li agradava que la trobessin a faltar i la busquessin tots desesperats, ensenyant-li llaminadures així com un trosset de formatge, una mica de pernil i coses així. Com més tardaven a trobar-la, la llaminadura era més bona.


Heus aquí que un dia, com feia sempre, estava amagada dessota un roser, quan algú li va mossegar la cua.

—Meu!!!, quin espant...! —es va girar de cop, però no va ser capaç de veure res. Què podia ser? Es va quedar quieta una bona estona. Tant, que es va oblidar de l'espant i fins i tot de la seva cua. I així, quieta, quieta, es va adormir, que era una cosa que feia molt bé. Dormir i amagar-se.


Al cap d'una estona, d'una bona estona, doncs mai en tenia prou de dormir, la va despertar una altra mossegada, aquesta vegada a la pota dreta del darrera.

—Déu meu!, quin esglai! —La pobra gateta va fer un bot i un crit, encara més fort que l'altre. El cor li anava a cent i els ulls, donant voltes, intentaven descobrir d'on venien aquelles mossegades misterioses. Però, res de res. Per més que mirava no podia esbrinar de cap manera qui la mossegava.

Com que tenia tot el temps del món i molta paciència va decidir esperar, això si, amb els ulls ben oberts, perquè no es perdés cap detall del misteriós mossegador del jardí.

I així va ser. Una hora i una altra. Comptant mosques i gratant-se la panxa de tant en tant, quan, tot d'una, una cosa petita com una fulla seca, corrent com si el vent l'empenyés, va passar-li per davant dels seus bigotis. Va ser vist i no vist, fins i tot, la pobreta gateta, va pensar què era això?, una fulla?

És clar que les fulles fan sempre olor de fulla i allò no, allò feia una olor que semblava de ratolí, és clar que de ratolins no en sabia gaire, doncs no era pas el seu fort.


Tot rumiant això, una altra passejada ràpida i un xic mofeta va fer que la pobreta gata arrenqués a córrer d'una manera desesperada. Feia riure i tot, la cua entre les cames, les orelles enrere com aixafades a l'esquena, els bigotis estarrufats i les potes tremolant que no li tocaven a terra.

D'aquesta manera va entrar a casa seva pel forat de la porta, aquell forat que tenen a la porta de les cases de pagès a la banda de baix.

Quan la van veure, la gent de la casa, es van posar a riure, de tal manera que no podien parar, feia pena i riure a la vegada veure-la d'aquella manera. 

(Continuarà...)


® Roser SEGURA. 2017.