Entremig de lliris blaus,
em segueix i m'acompanya,
una papallona groga,
mentre el Sol em ve de cara.
És un camí petitó
que passa fregant la tanca
d'aquest pati dels records
on dormen les enyorances.
Trepitjant el romaní,
frec a frec de les flors blanques,
li dic adéu al camí
i al vent que m'acompanya.
La papallona ha marxat.
Ella rai que porta ales!
I m'ha deixat sola baixant
mentre el Sol em ve de cara.
Caminet de Vallfogona de darrere el cementiri. Juliol del 2017.
® Roser SEGURA. 2017.
una papallona groga,
mentre el Sol em ve de cara.
És un camí petitó
que passa fregant la tanca
d'aquest pati dels records
on dormen les enyorances.
Trepitjant el romaní,
frec a frec de les flors blanques,
li dic adéu al camí
i al vent que m'acompanya.
La papallona ha marxat.
Ella rai que porta ales!
I m'ha deixat sola baixant
mentre el Sol em ve de cara.
Caminet de Vallfogona de darrere el cementiri. Juliol del 2017.
® Roser SEGURA. 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada