La por.

La por pot ser inventada, pot ser provocada, o bé imaginada. Podem tenir por de moltes coses, reals o no, encara que algunes vegades, alguna cosa ens vol fer agafar por i no ho aconsegueix per molt de soroll que faci.

L'altre dia, a la tarda, quan més calmat estava el poble, va passar una cosa estranya.

El cel, que fins no feia gaire era preciós, d'un blau intens d'aquest blau que acostuma a tenir el cel a l'estiu, es va enfadar. De tal manera es va enfadar que, fins i tot, va perdre el seu color tan bonic.

Uns núvols grans es van acostar, a poc a poc, per darrere les muntanyes amb no gaire bones intencions. Semblaven més grans del compte i tenien un color gris fosc amb pinzellades de groc.

Cada vegada eren més grans i més foscos i s'acostaven, més i més, damunt del poble. Semblaven tocar les cases amb els seus penjolls esfilagarsats com teles d'aranya. La gent s'ho mirava encuriosida pensant què podia ser aquell espectacle que el cel els hi oferia, i tothom i deia la seva.

Potser, aquells núvols volien fer por a la gent i, com que l’únic que van aconseguir va ser fer-los xerrar més del compte, van demanar al vent que els ajudés a completar la feina que ells no eren capaços de fer tal com havien pensat.

El vent no s’ho va fer dir dues vegades i, dit i fet, es va posar a la feina.

Respirant fondo i inflant-se molt i molt, es va posar a udolar com un llop. Primer d'una manera suau, després més forta, i més i més, de tal manera que tot tremolava. Divertit i esvalotat i cridant cada vegada més, es va passejar per les teulades mirant de fer volar alguna teula mal fermada. També es va ficar a dins de les xemeneies fins a arribar a la llar de foc. No cal dir que el seu fort van ser les finestres, allà podia xiular i tot.

Ja us podeu creure que aquella tarda que havia de ser de por, es va convertir amb un gran espectacle, de núvols, de soroll i gatzara a dalt del cel, que va divertir molt a la gent. Feia temps que no s'ho passaven tan bé!

Cansat de fer el ridícul, el cel es va aclarir i va deixar passar el Sol altra vegada. Per tant, de por, res de res.

Ja veieu que això de la por és segons com un s'ho miri.

® Roser SEGURA. 2017