Un tros de mar, un núvol blanc,
i una gavina dins del cel blau.
Prop d'una roca, una atzavara,
i un camí xic que fa pujada.
Un bosc d'alzines i un rierol,
i la ginestera en un revol.
Camps de clavells, arran de costa,
barca adormida, que es pon el Sol.
Mercat obert, crits d'alegria,
infants que juguen en el portal.
Gent que treballa, gent que somia,
amb una terra lliure i cabdal.
I el cel d'aquesta terra
ahir es va llevar plorant.
Uns homes, armats d'enveja,
van venir a trencar la pau.
A trencar aquesta harmonia,
van venir a fer-nos mal.
No els hi agrada l'alegria,
no saben el que és la pau.
No saben que la seva presència
ens ha fet més forts i grans.
No saben que, a Catalunya,
ningú ens lliga les mans.
i una gavina dins del cel blau.
Prop d'una roca, una atzavara,
i un camí xic que fa pujada.
Un bosc d'alzines i un rierol,
i la ginestera en un revol.
Camps de clavells, arran de costa,
barca adormida, que es pon el Sol.
Mercat obert, crits d'alegria,
infants que juguen en el portal.
Gent que treballa, gent que somia,
amb una terra lliure i cabdal.
I el cel d'aquesta terra
ahir es va llevar plorant.
Uns homes, armats d'enveja,
van venir a trencar la pau.
A trencar aquesta harmonia,
van venir a fer-nos mal.
No els hi agrada l'alegria,
no saben el que és la pau.
No saben que la seva presència
ens ha fet més forts i grans.
No saben que, a Catalunya,
ningú ens lliga les mans.
® Roser SEGURA. 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada