Potser sí, potser no.

Potser sí, que era veritat,
potser, no era mentida,

que aquell somni de tants anys,

ens durés tota una vida.

Els catalans som així,

d'una paciència sense mida,

hem esperat tres-cents anys,

i n'hem gaudit sols un dia.

Ens ha deixat el pastor,

som un ramat sense guia,

ningú ens explica perquè,

perquè ens han pres l'alegria?

Però continuem aplegats

pels carrers i per les viles,

demanant la llibertat

que ens la tenen prohibida.

Potser sí que era veritat,

o potser era mentida,

o ens ho hem imaginat però, 

després de tres-cents anys...

ja no ens ve pas d'un dia!

® Roser SEGURA. 2017