Del cel cauen flors blanques
i no és primavera.
i no és primavera.
Són els somnis dels núvols?
O són les plomes dels àngels?
Han arribat de cop,
silencioses i amables.
I han farcit l'avet i
la porta d'entrada.
Han baixat sense avisar,
flocs de cotó, gardènies blanques.
És com un regal del cel,
és com un petó a la galta,
és la neu que sense permís
s'ha instal·lat a la teulada.
S'ha instal·lat als ulls i al cor,
i al poble li ha canviat la cara.
Aquest matí, el cel
ens ha regalat
un pom de flors de neu,
un pom de flors blanques.
® Roser SEGURA. 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada