Ell va dir...

Ell va dir...
“Deixeu que els nens vinguin a mi”.

I va dir...
“Tot el que feu a un d'aquests nens, a mi m'ho feu”.

També va dir...
“Ai!, dels escandalosos! Més els hi valdria lligar-se una pedra al coll i llançar-se al mar”.

Algú es recorda de Sodoma i Gomorra?

Sí, amics, aquell que va estimar tant i va morir per culpa d'això, va dir aquestes paraules. I ESTAN ESCRITES!

Estem tan acostumats a llegir els evangelis, que només llegim les lletres, no les paraules.

Que això ho faci la gent del carrer, pot ser normal, però... els sacerdots...

És, com qui diu, la seva feina. Llegir, estudiar, explicar, fer entendre, fer estimar i complir al peu de la lletra, mai tan ben dit, al peu de la lletra el que diuen els evangelis.

Algun mestre, educador, sacerdot, pare de família, amic, que es pensi ser bona persona, ha llegit mai aquestes paraules?

Potser no tots llegeixen els evangelis, no els hi cal, però... els sacerdots?

O no saben llegir, o tant els hi fa el que estigui escrit. Si és així, no tenen disculpa, no poden fer veure que no ho sabien. ESTÀ ESCRIT!
Està escrit a tots els llibres de l'evangeli, a tots.

Déu meu... Si hem de separar la poma podrida del cistell, potser el cistell quedarà buit.

Qui sap si aquesta serà la manera de deixar el cistell net i omplir-lo a poc a poc de bona fruita. Si és així, serà qüestió de posar-nos-hi ràpidament, no fos cas que no trobéssim bona fruita, o que a la bona li fes por entrar al cistell.

Tenim molta feina a fer, i no té espera.

Que fa l'església? Sembla que mira cap a un altre lloc. A quin lloc?

Ben segur que no és precisament a la creu.

® Roser SEGURA. 2019.