Un dia trist, com cap altre,
hem de sortir al carrer
perquè se'ns vegi la cara,
amb llaços grocs i morats,
cridant i amb les mans alçades,
li diem al món sencer,
que som dones, no fantasmes.
hem de sortir al carrer
perquè se'ns vegi la cara,
amb llaços grocs i morats,
cridant i amb les mans alçades,
li diem al món sencer,
que som dones, no fantasmes.
Aquest dia està marcat,
a cada dona, a cada casa.
Amb llaços morats de dol
de tantes dones trencades.
I el món tan generós,
ens regala i acompanya,
un dia tot sencer a l'any.
No en demanéssiu cap altra,
ja que amb un, ja en teniu prou,
no fos cas que per costum
sortíssiu un dia i un altre.
Per mi va ser un dia trist
i em vaig sentir humiliada.
Les dones d'aquest món
porten vida a les entranyes.
Som la terra i el planter
dels homes que ens acorralen.
I ells, que ens estimen tant,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada