El silenci

Amb soroll, a la nit, és complicat agafar el son. El soroll dels cotxes i els crits de la gent, passant pels carrers, sense tenir ni idea de l'horari, tant de nit com de dia, són un lloc obert on tothom pot cridar a qualsevol hora. És llavors que enyorem el silenci dels pobles que estan lluny de la ciutat.

Però, als pobles petits, quan la gent ha marxat donant per acabades les seves vacances el silenci es fa amo de tot i... això, que tant es valora a la ciutat, que tant es troba a faltar, per pensar, per estudiar i, sobretot, per descansar, això... pot ser un problema a l'hora de dormir.

Quan era petita la meva filla, i estàvem de vacances a un poble de muntanya, em va despertar a mitjanit per què no podia dormir, i sabeu per què? Doncs em va dir que sentia el silenci, no podia dormir perquè la quietud era impressionant, el silenci era molt FORT.

A mi em va passar el mateix. Va ser com estar dins d'un buit, d'un núvol, d'un forat... no sé, era tant estrany que no puc ni explicar-vos, la sensació era d'estar dins la immensitat. No podia dormir, com ella, jo també sentia el silenci.

Què trist que les millors coses ens semblin estranyes. Després de tot, el silenci és un regal del cel.

Hauríem de començar a donar les gràcies i assaborir aquests petits grans regals que tenen molta importància i gaudir-ne. després de tot, si ho pensem bé, el nostre cos ho necessita i ens ho agrairà, no ho dubteu.

® Roser Segura i Riera. Setembre 2021